L’àmbit del Pla Especial de Protecció i Catàleg de Proteccions es correspon amb l’espai delimitat per les Antigues Muralles liberals de mitjan el segle XIX (proposades com a BIC), que s’identifica amb el casc antic de Vinaròs, i que conté les zones urbanes i immobles de major antiguitat de la ciutat. Aquest àmbit es correspon amb la zona d’ordenació definida per Pla General com ZU2 (casc antic) i els vials que el defineixen són:
Carrer Jaume I
Av. Llibertat
Carrer Sant Blas
Carrer Raimundo d’Alós
Passeig de Blasco Ibáñez
Passeig de Colom
Durant el segle XIX, a causa de la guerra carlista, la ciutat es va fortificar de nou construint-se les muralles exteriors i nombrosos forts a l’interior de la ciutat. Dos noms propis de la guerra van ser Wenceslao Ayguals de Izco, militar i alcalde per part dels liberals i Ramón Cabrera “El tigre del Maestrat” pel bàndol Carlista que va colpejar fortament a la societat vinarossenca. La guerra es va veure acabada quan Cabrera va creuar l’Ebre en 1840.
Demogràficament durant la primera meitat de segle es va passar de 3.600 a 7.500 habitants, en tot just un segle es va duplicar la població. Aquest augment demogràfic va consolidar i va ampliar els ravals formats sobre els camins de connexió amb la població, deixant grans espais amb parcel·lari rústic inalterat. El creixement en aquesta etapa a més va consolidar l’ampliació del front marítim, la urbanització del barranc de la sequia (carrer Sant Tomás) i el carrer Santa Rita per part dels Agustins; també la urbanització del carrer Les Ànimes junt a l’antic cementeri dels empestats; i l’aparició del carrer Sant Josep, el nou barri de mariners, que generava un espai d’hortes de 7ha tancat pel carrer Sant Magdalena, Socors i Sant Francesc.
L’arribada de la república en 1873 i la seua curta duració va deixar amenaçada a Vinaròs per les bandes carlistes de Benicarló, Alcanar i Ulldecona. Molts vinarossencs veien als carlistes com la salvació i la guàrdia de la ciutat van permetre l’entrada de les milícies a la ciutat que amenaçaven amb saquejar la ciutat. Les baixes van ser 4 morts i 40 ferits pels carlistes i 11 morts i 19 ferits pels republicans.
En aquest escenari de guerra va cobrar importància el General Jovellar, que va entrar a la ciutat amb les seues tropes i va reinstaurar l’Ajuntament, nomenant a Sr. Salvador Masdemón, i la Milícia Nacional. Jovellar va ser després nomenat Ministre de Guerra de la república.
Imatge – Alfred Gómez, Vinaròs news 
Imatge – Alfred Gómez, Vinaròs news